Lust of the dead
⭐ CRÍTICA: 16670.216
El manifest feminista
1. El Virus: La «Llei del Mínim Esforç Masculí» portada a l’Extrem
La ciència acadèmica ens deia que els zombis buscaven cervells.
Naoyuki Tomomatsu ens diu: «Per a què volen cervells si mai no els han fet servir?».
El veritable drama del vestuari: Els zombis d’aquesta pel·lícula tenen un hàndicap biològic devastador:
han de caminar a xicotets salts perquè tenen els pantalons als tobells.
Això no és una amenaça apocalíptica, és un concurs de carreres de sacs per a adults desorientats.
L’al·legoria del comandament a distància: El virus només activa l’únic plom que els queda als circuits:
el desig sense cap mena d’empatia ni conversa prèvia. És la representació literal de l’home que no sap
on és el sabó de rentar la roba però pretén dominar l’univers.
2. La Resistència: De la Cuina a la Lluita Armada (I sense demanar permís)
Mentre l’Estat i la policia (composts 100% per homes) estan ocupats ensopegant amb els seus propis
pantalons, les dones prenen el control.
L’organització del caos: Les supervivents (infermeres, estudiants i oficinistes) passen de dir
«de res, passa bon dia» a dissenyar tàctiques militars en 30 segons.
Què demostra això? Que la gestió d’un equip de treball en una oficina de Tòquio et prepara millor
per a l’apocalipsi que deu anys de servei militar.
L’autodefensa sense burocràcia: Aquí no hi ha reunions de comitès, ni punts lila, ni xerrades
de conscienciació per als zombis. La resposta a l’agressió és una katana ben afilada.
Eficiència directiva.
3. La Teoria del «Tan Dolent que fa la Revolució»
Des de la teoria de la teàtriga i la performance, aquesta pel·lícula és un èxit involuntari:
Efectes Especials: Estalviar diners en plàstic i pintura roja: Una declaració contra el consumisme del Hollywood patriarcal.
Completar el rodatge abans que es fes nit: Un rebuig conscient del dramatisme patriarcal tradicional.
Guió Inexistent (improvisat al bar): Una crítica dadaista al racionalisme occidental.
Conclusió: Un 10 en Sororitat, un 0 en Cinematografia
En resum: Lust of the Dead ens ensenya que quan el patriarcat perd l’últim bri de vergonya
i es mostra tal com és, no fa por: fa un ridícul colossal.
I que davant d’això, la millor resposta és la unió, unes bones armes de foc i,
sobretot, riure’s de la seva incapacitat per pujar-se els pantalons.
👪 PERSONATGES

Momoko
Oficinista de fresca fornada, tant a la feina com en tot allò que és feina, que arriba al seu primer dia laboral just quan esclata l’apocalipsi dels zombis sandungueros. Entre informes, crits i una alarmant manca de personal, no sols s’ha d’encarar amb el seu cap: també amb un no-mort calent de mena i amb un sentit de l’oportunitat pèssim. Però, a diferència de les altres japoneses que han rebut l’atac, el seu cos reacciona d’una manera estranya a la farcida zombi. Només direm —i tant ens fa que sigui un espòiler— que acaba parint una cuqueta de llum vestida de minyona otaku porno. I que el permís de maternitat serà, com a mínim, complicat.

Nozomi
És infermera, però l’apocalipsi zombi li eixampla el currículum: ara també és escolta, comando i deixebla totalista sense empopar. Rescata la Momoko i se l’emporta a un santuari perquè, com diu el refranyer, «perdre l’autobús porta mala sort». Pel camí, canvia les benes per armes i confirma la gran lliçó del bomber a qui li va caure un avió al damunt: després d’aixecar-te, més val que duguis casc. La Nozomi pensa pel seu compte: no necessita cap canal amb el Pop les vint-i-quatre hores del dia per menjar-li el coco, ni que en Rodi la coroni Papa de la Xina. I si una salamandra muda prova de profetitzar-li la destrucció de la capa d’ozó, segurament traurà la katana i li dirà que s’aparti: té pacients per atendre i pollassos zombi per escapçar.

Tamae
La Tamae és l’estudiant mig meuca del grup, condemnada a canviar els deures del Google Classroom per sobreviure entre zombis: una activitat extraescolar ben poc convencional, però que segur que fa patxoca al currículum. Quan apareix el friqui, ella el converteix en una bèstia; no pas amb castell, rosa vermella ni maledicció aristocràtica, sinó com en Maturín, a La Bête, de Walerian Borowczyk. I qui juga amb foc, s’acaba cremant! La interpreta Yui Aikawa, actriu famosa amb una llarga trajectòria en el cinema japonès més pixelat, on demostra un gran domini de les llengües.

Kanae
Una senyora atrapada en un matrimoni tan saludable com una mosca en un congrés de salamandres. Aprofita l’excusa de l’apocalipsi per passar pàgina amb el marit, deixar d’esperar que la cosa millori tota sola, arreplegar unes tisores i marcar-se un Lorena Bobbitt amb sang freda. El refranyer no ho diu ben bé així, però podria: per al mal de cap, el millor és agafar un taxi; amb un marit zombi, més val no compartir vehicle. Canvia els seus costums pels d’una sacerdotessa xintoista, les tisores per un AK-47 i s’uneix a les supervivents per ajudar-les a defensar-se dels no-morts empalmats.

Friki
En realitat es diu Noboru, però és tan irrellevant que tothom el coneix com «el friqui». Otaku de manual, la manca de testosterona —esgotada en hores i hores de RPG, la lectura compulsiva de One Piece i el col·leccionisme de cartes Pokémon— li permet esquivar el contagi zombi que assetja el gènere masculí. En un món on les dones s’armen amb fusells, ell representa la gran esperança, tot i ser un xitxarel·lo. Com l’ocell que no nia del poema totalista, en Noboru tampoc no sembla trobar el seu lloc, així que s’aixopluga en les seves fantasies. Però compte amb la guineu de la Tamae! La molt escalfabraguetes sembla haver-se proposat seduir, com a repte personal, aquest desviat asexual.
🪦 MORTS CÈLEBRES
🌐 UNIVERS QUAREMFÍLMIC
Fot-li Pou !
No et pica la curiositat per saber què se n’ha fet, de la cuqueta de llum, què se’n diu de la Momoko tota vestida de minyona i quina una en farà la Nozomi, amb la katana a punt i els zombis empalmats fent nosa? No cal esperar vint-i-vuit anys com a la saga de Danny Boyle i Alex Garland, que abans no t’hagin sortit teranyines a les celles ja pots reprendre la disbauxa.
Si Lust of the Dead t’ha fet el pes —zombis, farcimentes, apocalipsi i una colla de disbarats que fan pensar que el guió el van escriure amb una mà i amb l’altra aguantant la botifarra—, no siguis badoc i fot-li a la segona part. El virus encara campa com un porc per un rostoll i aquesta gent continua prenent decisions de caire sexual tan assenyades com ficar-se al galliner amb una guineu.
I si en vols més, doncs te les mires totes cinc, que per una animalada que comences no cal deixar la feina a mig fer. Hi trobaràs més zombis, més mamelles, més desgavell i, a l’última, metacine trash amb escenes repescades: una mica com remenar les sobres de l’olla i fer veure que has cuinat un plat nou. Però què vols que et digui: si t’ho has passat bé amb aquesta barrabassada erotico-gore-festva, acaba-la com cal.

▶️ MULTIMEDIA
Videos
Posters i portades


📝 FITXA TÈCNICA
Dades
| NOM | Lust of the dead |
| ALTRES NOMS | Rape Zombie, la lujuria de los muertos vivientes |
| ANY | 2012 |
| DURADA | 73 min |
| PAÍS | Japón |
| DIRECTOR | Naoyuki Tomomatsu |
| GUIÓ | Naoyuki Tomomatsu, Jirô Ishikawa |
| MÚSICA | Alice Sailor |
| PRODUCTOR | Masahiro Mikami |
| DISTRIBUCIÓ | – |
| PRESUPOST | – |
| RECAUDACIÓ | – |
Valoracions
| SITE | NOTA | SITE | NOTA |
| Totalistas | 16670.216 | Letterboxd | 2.1/5 |
| IMDB | 3.7 | TMDB | 64% |
| Filmaffinity | 3.3 | Trakt | 43% |
| Rotten Tomatoes (crítica) | nd | Metacritic (crítica) | nd |
| Rotten Tomatoes (público) | 73% | Metacritic (público) | nd |



